Doctor en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona (1990), és actualment Catedràtic de Lingüística Indoeuropea. La seva tasca com a indoeuropeista s’ha centrat en l’estudi de les llengües anatòliques i de les llengües de la Itàlia antiga. Va contribuir decisivament al desxiframent de l’alfabet cari. És l’autor de The Carian Language (Leiden-Boston: Brill, 2007), una obra de referència en els estudis caris, així com de diversos articles sobre aquesta llengua i sobre lici, lidi i pisidi.

En l’àmbit de les llengües de la Itàlia antiga destaquen els seus treballs sobre la posició del sudpicè en el marc de les llengües sabèl·liques –en particular el seu llibre Protosabelio, oscoumbro, sudpiceno, Barcelona: PPU, 1992-  i sobre la interpretació dels textos etruscs.

Una altra línia de recerca ha estat l’estudi dels dialectes romanís de la Península Ibèrica. Entre les seves aportacions en aquest camp cal esmentar el descobriment i publicació d’un vocabulari gitano-espanyol del segle XVIII (Un vocabulario gitano-español del Marqués de Sentmenat (1697-1762). Edición y análsis lingüístico, Barcelona: Edicions UB, 2002).

És a més autor del llibre Séneca el Viejo. Controversias y Suasorias (Gredos: Madrid, 2005)  fet en col·laboració amb Esther Artigas  i Alejandra de Riquer.

Adiego, catedràtic de lingüística: “A casa nostra només parlen romaní els gitanos que venen d’altres punts d’Europa”