UN@ est une plateforme d'édition de livres numériques pour les presses universitaires de Nouvelle-Aquitaine

Édition du bullaire (188-204)

par

avec la collaboration d'Ézéchiel Jean-Courret

(187) – 16. – Bulles S et AS, articles (188) à (204).

Catalogue de 1790, n° 1 : Di\x/mes de Sainte-Christine d’Auzet, paroisse de Forcas, et de Sancta-Martha, Sainte-Eulalie, Sainte-Pompone, Saint-Vincent, Saint-Vincent d’Arbalet, Sainte-Martine de Rivière, Saint-George de Ranea), Sainte-Martine et Sainte-Marphe1, Saint-Vincent de Colonges, Saint-Étienne de Seilhan, Saint-Jean de Camiradb), Saint-Jean de Lopian, Saint-Pierre de Cantirane, Saint-Martin de Guirguit, Sainte-Eulalie, Sainte-Martine de Peltone2 et Sainte-Pompine.Catalogue de 1790, n°230 [1236-1269] : Dixmes de Sainte-Christine d’Anzettes, Forcasse, Sainte-Marsse, Sainte-Eulalie, Sainte-Pomponne, Saint-Vincent d’Arbaleds, Sainte-Martine de Rivierrec), Saint-George de Ranc, Saint-Vincent de Colongd), Saint-Étienne d’Osseillane), Sainte-Jeanne de Santiranef), Saint-Jean de Lopian, Saint-Martin, Sainte-Eulalie, Sainte-Ponponne, depuis 1236 jusqu’en 1269.

a) Rare C. — b) Camirat C. — c) Rivière C. — d) Colonge C. — e) Osseilhan C. — f) Cantirane C.

(188) – Bulle originale, Arch. dép. de Lot-et-Garonne, 1 J 1475, en deux parties.

Le document a servi de couverture à un registre de conscription de 1816. Pour cela, on l’a coupé en deux par le milieu, perpendiculairement au texte écrit au recto, d’où deux rectangles de parchemin dont les marges ont été un peu rognées, mais heureusement pas les bords de la coupure médiane, ce qui préserve l’intégralité de chaque ligne, sauf dégradation : – 37,8*58,3 cm (moitié gauche du recto) ; – 35*59 cm (moitié droite du recto, très dégradée). Cette lettre apostolique occupait initialement une grande feuille de parchemin de plus de 73 cm de large sur environ 60 cm de haut. Il n’y a pas de cote lisible au verso mais elle a pu être détruite lors du rognage des marges.

Verso

Jo(hannes) Lincolnensisa).‖

|Archipresbiteratus Cayranensisb)

|Cession faitte à l’évêque d’Agen de la dixme de Saint-Jean de Cantiran et autres paroisses, 1206c)3.

B2|EA/AEB2.

a) Parallèlement au bord inférieur sur la demi-feuille de droite du verso (gauche du recto), mais tête-bêche par rapport au texte écrit au recto. — b) Sur la demi-feuille de gauche du verso (droite du recto), à quelques centimètres du bord supérieur, mais tête-bêche par rapport au texte écrit au recto. — c) Pavé écrit perpendiculairement au bas du bord droit (coupure médiane) sur la demi-feuille de gauche du verso.

(189) 1 J 1475, protocole initial.

Le document ayant été coupé par le milieu, le signe ‖ indique pour chaque ligne le passage de la moitié de gauche à celle de droite.

Clemens, episcopus, servus servorum Dei, venerabili fratri episcopo et dilectis filiis capitulo Agennensis, salutem et apostolicam benedictionem. Vota || vestra benivolo prosequentes infrascripta publica instrumenta predicta confecta super nonnullis juribus et libertatibus que vos et vestra ecclesia /2/obtinetis per dilectum filium nostrum Arnaldum, tituli Sancti Marcelli presbiterum cardinalem4 inspici fecimus diligenter. Et quia ea invenit omni vitio et suspicione || carere prout nobis retulit cujus relationi in hac parte fidem plenariam adhibemus, nos instrumenta et litteram predicta approbantes [ ]a) /3/que continentur in eis rata et grata habemus eaque auctoritate apostolica ex certa scientia confirmamus et presentis scripti patrocinio communimus supp-||-lentes omnem defectum si quis in predictis instrumentis et littera habitus quomodolibet extitisset de apostolice plenitudine potestatis tenores vero instrumen /4/ torum et littere predictorum ut de ipsis [imposterum certitudo plenior habeatur presentibus inseri fecimus qui tales sunt] :

B2.

a) 40 mm détruits.

(190) [f. 49v] \In archidiaconatu Cayranensi et in parte Vasalmensi./ – [f. 74v]\In archidiaconatibus Cayranensi et Vesalmensi./

(191-1) – (S01) = (AS01).

Anzex (Sainte-Christine) (47).

\Sancte Crestine d’Anzeta)5./ Item, in quadam alia bulla cotata per S continetur qualiter Guarsias, Petrus et Vitalis de Sancto Martino necnon plures alii quitarunt domino nostro Agennensi episcopo quartam partem decime ecclesie Sancte Crestine d’Anzetb)./[f. 74v] \Sancte Christine./ Item plus, in quadam alia bulla cotata per litteram AS continetur qualiter Guaissias de Sancto Martino, Petrus Vitalis et Vitalis de Sancto Martino senior quitarunt domino nostro Agennensi episcopo quartam partem decime ecclesie Sancte Christine d’Anzet et omnes alias agennenses, etc.

a) Auzet D. — b) Auzet D.

(191-2) –1 J 1475, acte n° 1, [Agen], 12 juin 1253.

Noverint universi quod Guarssias de Sanc-||-to Martino, Petrus de Sancto Martino, Vitalis de Sancto Martino et Vitalis de Sancto Martino senior, de sua plana et libera voluntate cesserunt et resignave-/5/-runt] pro se et heredibus suis reverendo patri domino Willelmo6, Dei gratia episcopo Agennensi, et successoribus suis quartam partem [decime] ecclesie Sancte Cristine d’Anz-||-et et omnes alias decimas quas habebant vel tenebant in diocesi Agennensi. Et etiam eas, tactis sacrosanctis evvangeliis corporaliter, abjuraverunt, promittentes pro se /6/ et heredibus suis per stipulationem firmam eidem episcopo, recipienti pro se et successoribus racione ecclesie Agennensis, resignationem [recipienti] quod contra predictam || abjurationem non venient ullo modo nec impedient vel facient per se vel per alios quominus dictus episcopus et sucessores sui percipiant predicta decimas /7/ plene libere et quiete. Actum fuit hoc .XII. die [mensis] Junii. Testes sunt Petrus de Colongis […de]a) Colongis, milites, Petrus […]b), Petrus de Lagorssa, || canonici de Manso7 et Vitalisde Biartz, archipresbiter Clariacensisc), et Aimericus de Cazalibus communis notarius Agenni qui hanc cartam scripsit utriusque consensus. Anno Domini /8/ Mo CC quinquagesimo tertio, Alfonso Tholosano comite, et predicto domino Guillelmo Agennensi episcopo.

B2.

a) 13 mm détruits, manque l’initiale d’un nom. — b) 16 mm détruits, un nom en un ou deux mots. — 
c) Sic cod. pour Cayranensis ?

(192-1) – (S02) = (AS02).

Fourques-sur-Garonne (47).

Sainte-Marthe (47).

\Parrochie ‹de› Forcas8, Sancte Marssar9./ Item plus, in eadem continetur qualiter Aymericus de Sanctea) Marssa10 desamparavit domino nostro Agennensi episcopo totam decimam et totum jus quod habebat in parrochiis ecclesiarum de Forcas et de Sancteb) Marssa.\Forcas, Sancte Marse./ Item plus, continetur qualiter Amancius Sancte Marse, miles, quitavit domino nostro Agennensi episcopo totam partem et omnem evictionem quas habet seu habebat in tota decima parrochiis ecclesiarum de Forcas et Sancte Marse Agennensis diocesis, ac juravit, etc.

a) Sic cod. pour Sancta. — b) Sic cod. pour Sancta.

(192-2) – 1 J 1475, acte n° 2, [Le Mas-d’Agenais], 6 juin 1260.

⁋ Item :Conogu[da causa sia que Aimeric de Senta Marssa, ‖ cavoers, per si e per totz los seus qui son ni que seran, a assout e quitat e gurpit e desemparat per tostemps al reverent senhor Wilhem11, per la gracia de Deu abesque /9/ d’Agen, e a toz sos successors del mezis la tota sa part el dregh e la razon e totas las actios qu’el mezis N’Aimerics de Senta Marssa avia u aver devia ni demanda-‖-r ni requerre podia en tota la deima de las parroquias de Forcas e de Senta Marssa del abescat d’Agenes. E resignet a tot son dregh si alcun ni avia en nulha /10/ manera. Estersa) tot aisso l’avant dics Aimerics juret de son bon grat, tocatz corporalment los senhs evvangelis, que la dita quitansa e solta tendra e gardara bon-‖-a e ferma e establa per tos temps e contra no vendra en nulha manera. E renonciet ne de son bon grat en la vertut del predit sagrament a tot dregh escriut e no /11/ escriut, canonic e civil e a tots defendements e a tota ajudas e a totas exceptios de fach e de dregh et a tot for e a tota costuma de villa o de terra e a tot autre ‖ ajutori per que contra pogues venir. Aisso fo acordat VI dias a l’intrant de juhn. Testes sunt Ramundus Orgulh, prestre, Peir Auriol, prestre, Peir de Lagorssa /12/ canonge del Mas, Peir Johan, prestre et Arnaldus Johannis de Gordo Vicu, communis notarius Mansi qui hanc cartam scripsit de voluntate et consensu et mand-||-ato dicti Aimerici de Sancta Marssa, anno Domini Mo CCo sexagesimo, Alfonso Tholosano comite, Willelmo Agennensi episcopo et Willelmo priore Mansi.

B2.

a) Sic cod.

(193-1) – (S03) = (AS03).

Sainte-Marthe (47).

\Sancte Marsa./ Item plus, continetur qualiter Arnaldus de Sanctea) Marsa gurpivit domino nostro Agennensi episcopo totam decimam quam habebat in parrochia ecclesie predicte de Sancteb) Marsa.\Sancte Marse./ Item plus, continetur qualiter Arnaldus de Sancta Marsa, donzels, filius Bertrandi de Sancta Marsa, quitavit omne jus quod ipse habebat in decima tota Sancte Marse, quod olim pater ‹ejus› solitus erat colligere in predicta parrochia, gurpivit domino nostro Agennensi episcopo, ac juravit, etc.

a) Sic cod. pour Sancta. — b) Sic cod. pour Sancta.

(193-2) – 1 J 1475, acte n° 3, [Labastide-Castel-Amouroux], 2 juillet 1261.

⁋ Item : Conoguda /13/ causa sia qu’En Arnaut de Senta Marssa, dauzetz, filhis d’En Bertran de Senta Marssa qui fo, per si e per totz los sos qui son o qui sera, a assout e gurpit et quitat e ‖ resignat e desamparat per tostemps a N’Wilhem12,per la gracia de Deu abesque d’Agen, e a toz sos autres successors totas las demas que ed ni l’avantditz sos paire /14/ qui fo ni res ni per lor avian culhit ni levat ni avian fait culhir ni levar en tota la parroquia de Senta Marssa ni en totz autres locs en Agenes. E en apre-‖-s ad aisso, l’avant dits Arnaut a mandat e autreiat e juret sobre senhs corporalment los evvangelis, de sa propria ma destra nuda tocatz, que jameis en nulh loc en /15/ Agenes dema no prendra ni no culhira ni prendre ni culhir no fara, a si metis ni a nulha autra persona, sino per l’auctoritat e per la voluntat del dit senho-‖-r evesque o de sos successors. Aisso fo autreiat II dias a l’intrat de julh a Castel Amoros. Testes sunt Peir de La Correia, En Yzarn de Senta Marssa /16/ cavoer, En Wilhem de Pontet, et ego Guillelmus de Vallo‖ Ricore, communis notarius Castri Amorosi13 qui hanc cartam scripsi utriusque consensu, regnante Alfons-||-o Tholosano comite, Willelmo Agennensi episcopo, anno Domini Mo CCo sexagesimo primo.

B2.

(194-1) – (S04) = (AS04).

Sancta Eularia de Rosas, l.-d. non identifié proche d’Espiens ou de Cantiran (47) ?

\Sancte Eularie./ Item plus, nota qualiter Bertrandus de Gardella et Carita de Cantirano, uxor ejus, de Castro Gelesio, quitarunt domino nostro Agennensi episcopo medietatem decime parrochie ecclesie Sancte Eularie.[f. 75r] \Sancte Eularie./ Item plus, continetur qualiter Bertrandus de Gardella et Carita de Cantirano, uxor ejus, de Castro Gelosio, quitaverunt domino nostro Agennensi episcopo medietatem decime parrochie ecclesie Sancte Eularie de Rosas14, ac jurarunt.

(194-2) – 1 J 1475, acte n° 4, [Agen], 10 juin 1262.

⁋ Item : Notum sit quod Bertrandus de Gardela et Carita de Cantirano, /17/ ejus uxor, de Castro Gelosio, non coacti nec decepti nec defraudati nec dolo nec fraude nec erran‹te›s nec aliqua circumventione ad hoc coacti sed || gratibus et spontaneis voluntatibus et propriis motibus suis et arbitriis, absolverunt, quitaverunt, remiserunt {et quitaverunt} et renunciaverunt pro se et /18/ heredibus suis et successoribus reverendo patri in Christo domino Guillelmo15, Dei gratia Agennensi, et successoribus suis medietatem decime parrochie ecclesie de Sancta E-||-ularia de Rosas et omnia jura et omnes raciones et actiones que et quas dictus Bertrandus de Gardela et Carita, uxor ejus, habere debebant vel credebant /19/ vel visi erant habere in dicta medietate decime dicte parrochie ecclesie Sancte Eularie. Et eadem tactis sacrosanctis Dei Evvangeliis penitus abjurarunt, prom-||-ittentes pro se et heredibus suis quod contra predictam abjurationem et contra predicta non venient per se vel per alium aliqua ratione seu aliqua consuetu-/20/ dine vel alio modo quocumque nec impedient vel facient quominus dictus episcopus et successores sui predictam decimam percipiant plene libere et quiet-||-e. Et renunciaverunt expresse omni consuetudini, omni prescriptioni, omni juri per que possent venire contra predicta in toto vel in parte. Actum fuit /21/ hoc .X. die introitus mensis Junii, anno Domini Mo CCo sexagesimo secundo, regnante domino Alfonso comite Tholosano, Willelmo Agennensi episcopo, Hu[jus rei testes sun]-||-t Geraldus Rosselli, Petrus de Causac, domicellus, et Arnaldus de Monte Bororio, communis notarius Agenni qui hanc cartam recepit et signum suum eidem /22/ apposuit quem cartam ego Helias Militis communis notarius Agenni scripsi et in publicam formam redegi auctoritate consulum Agenni.

B2.

(195-1) – (S05) = (AS05) – ●.

Item plus, nota qualiter Guilhermus Raymundi de Pinibus et dominus de Caumontisa)16 quitarunt tam pro se quam ‹animis› suorum deffunctorum omnes decimas in d quas tenebant in diocessi Agennensi domino nostro Agennensi episcopo.Item plus, nota qualiter Guilhermus Ramundi de Pinibus, dominus Cavi Montis, gratis quitavit tam pro se quam animis deffunctorum domino nostro Agennensi episcopo omnes decimas quas habebant in tota diocesi Agennensi, ac juravit, etc.

a) Sic cod. pour dominus Caumontis ou de castro Caumontis.

(195-2) – 1 J 1475, acte n° 5, Caumont, 5 octobre 1236.

⁋ Item, tenor || littere : Notum sit presentibus et futuris quod nos Wilhelmus Raimundi de Pinibus, dominus Cavi Montis, gratis et spontanea voluntate pro salute anime nostre /23/ et parentum nostrorum dimittimus, quitamus et imperpetuum relinquimus pro nobis et successoribus nostris domino et venerabili patri episcopo Agennensi ejusque [successoribus omn-] ||-es decimas quas habemus in tota diocesi Agennensi, promittentes prestito corporaliter sacramento quod contra hoc predicto occulte vel manifeste nullatenus veni-/24/-emus immo ea observabimus et observare pro viribus fideliter faciemus. Et in hujus rei testimonium presentes litteras sigilli nostri [munimine fecimus] || roborari. Actum apud Cavum Montem in crastino Sante Fidis virginis, anno Domini Mo CCo tricesimo sexto

B2.

(196-1) – (S06) = (AS06).

Pompogne (47).

\Ponponhac17./ Item plus, nota qualiter Arnaldus ‹et› Bernardusa) de Tarix18, burgensesb) Castri Gelosii juraverunt domino in presencia domini nostri Agennensis episcopi totum jus quod sibi spectabat in decima de Ponponhac Agennensis diocesis, qui dixerunt quod medietatem dicte decime dicto domino veniebat per eosdem dimissam et quitatam.\Sancta Pomponha./ Item plus, continetur qualiter, cum domino nostro Agennensi episcopo Arnaldus et Bernardus de Tarix, burgenses Castri Gellosi, quitassent eorum ultimo testamento totam illam decimam et omne jus quod habebant in parrochia Sancte Ponponhe diocesis Agennensis et reliquissent Ramondo de La Gleira, presbitero ecclesie Sancti Raphaellis de Castelgelos19, Vitalis in persona dicti episcopi, Vitalis de Perchod, notarius, dictum de La Gleira interrogavit et dixit quod dicere audivit in domo dictorum de Tarix, quod dictus Arnaldus et Be‹r›trandus de Tarix, administrando ab eis mundi Salvatorem, quod ipsi de Tar Tarix pro exoneracione consciencie quitaverant medietatem dicto de La Gleira, vice et nomine dicti episcopi Agennensis, decime predicte de Sancta Ponponha, etc., ac juravit, etc., coram dicto notario, etc.

a) Arnaldus Bertrandus D. — b) burgensis D.

(196-2) – 1 J 1475, acte n° 6, [Damazan ou Castljaloux ?], 14 juillet 1266.

⁋ Item : Conoguda causa sia que, cum al redoptable /25/ pair en Crist e senhor a N’Peir20, per la gracia de Deu auesque d’Agen, fos denonciat qu’En Arnaud Bernard de Tarisp, borgues de Castelgelos, abjures tota aquera dema qu-‖-e avia ni possedia ni aver ni possedir devia, per si ni per autrui, en la parropia de Senta Pomponha de l’avescat d’Agenes, de son bon grat en son darer testament a N’Ramon de /26/ [La Gleira, caperan de la gleisa Sent Rafael de]a) Castelgelos, en persona del sobredit senhor avesque d’Agen, jo Vidals de Pe[rc]hed, notaris dejus escriutz […]eb) examinei ‖ Ramon de La Gleira, caperan sobredit, En Arnaut de Manhed, caperan de Tarisp21, liqual juren sobre los sens Evvangelis de Deu que il forent en la sobredita abjura-/27/-cion e que […en la… Ramon]c) de La Gleira, caperans de Sent Raphael de Castelgelos, testimonis ju-‖-ratz e enterrogatz, si vi e ausi que Arnaut Bernart de Tarisp, borgues de Castelgelos saenreir, abjures la dema de la parroquia de Senta Pompanha, dighs lo sobre-/28/ dighs Raimon que li vi e ausi en la mason del meis Arnaut Bernart [ ]d) abjuret la [dita] dema en la m-‖-a del caperan de Sent Rafael sobredit qui tenia lo sent Cors de Deu devant lui qui laborava en sa darreria ‹malaudia› e, cum el requerregues de lin, que sos caperans era, qu’el /29/ sent cors de Deu sobredit l’aministres en redemption de sos pecats, lo sobredit caperans de Sent Rafael lo cosselhed que la dita dema, tant quant [ni avia]e) ni possedia, ‖ qu’en abjures al sobredit senhor avesque d’Agen, cum la dita dema senes perilh de sa arma no pogues possedir ni resebre. Loqals Arnaut Bernart abjuret la dita dema /30/ ayssi cum a fi es contengut. E requereguts quant persebia de la dita dema, dihs que la maitat segont que el ag avia ausit dire al meis Arnaut Bernart ; e requere-‖-guts del temps de ladita abjuratio, dihs que en aquest an entre Caresme prenent e Pentecosta ; requerrregut quals personas i avia, dihs que el meis qui parla /31/ e’ls dits Arnaut Bernart, En Arnaut de Manhed, caperan de Tarisp, En Doat de Folgas, caperas de Saumejan22, Bernards Ostolan, caperas de Culturas23, Frair Wil- ‖-hem, monges de la gleisa de Sent Rafael24, e Arnaut d’Aros e Arnaut de Tarisp e mots d’autres ; sobre las autras circumstancias, dihs que re no sabia, cum per mi notari /32/ dejus escriuts fos interrogats diligemment, exceptat que la dita abjuracion fo faita en la ma de meis testimoni, recebent la meissa abjuracion per nom del senhor ‖ avesque d’Agen sobredit. Arnaut de Manhed, caperans de Tarisp, testimonis jurats e enterrogats sobre totas las causas e cascunas davant ditas sobre las quals /33/ […]sf) de La Gleira, testimonis pred[dit… ]g), dihs aquo meihs en totas causas qu’el meihs Ramons de la Gleira, ajustad presisament qu’el meihs Arnaut ‖ Bernart mori aquest an al dilus davant la festa de Ramspalms. Aisso fo fait XIIII dias al’intrata de julh. Testes hujus rei sunt Arnaldus archidiaconus Caira-/34/-nensis25 […]sh) de Gorsa, archipresbiter Cairanensis, Petrus de Gorsa Mansi, canonicus, et G. de Gaiag, capellanus Sancte Pomponie et Vitalis del Casted, ‖ capellanus de Veirias,26 et ego Vitalis del Percheto, communis notarius Castri Comitalis27, qui hanc cartam scripsi et dicta supradictorum testium in formam publicam redegi mandato domini /35/ episcopi supradicti in testimonium premissorum. Anno Domini Mo CCo sexagesimo sexto, Alfonso Tholosano comite, Petro Agennensi episcopo.

B2.

a) 95 mm presque effacés. — b) 10 mm détruits, un ou deux mots. — c) 180 cm détruits par un pli. — d)13,5 cm détruits. — e) 17 mm presque effacés. — f) 20 mm détruits, un ou deux mots. — g) 30 mm détruits. — h) 16 mm détruits, un ou deux mots.

(197-1) – (S07) = (AS07).

Larbalède (Saint-Vincent), cne de Fourques-sur-Garonne (47).

[f. 50r] \Sancti Vincencii d’Arbaleda28./ Item plus, nota qualiter Arnaldus Bernardus dels Puchs quitarunt domino nostro Agennensi episcopo omne illud jus quod habebant in decima ecclesie Sancti Vincencii d’Arbaleda.\Sancti Vincencii d’Arbaledaa)./ Item plus, nota qualiter Arnaldus Bernart del Peuchs gratis quitavit domino nostro Agennensi episcopo totam decimam et omne jus quod et quam, habebat in decima parrochie ecclesie Sancti Vincencii d’Arbaleda ac omnia jura in predicta decima, ac juravit, etc.

a) Arbaleda B, D.

(197-2) – 1 J 1475, acte n° 7, [Caumont], 29 juillet 1267.

⁋ Item : Conoguda causa sia ‖ que N’Arnaut Bernart del Puchs, per si e per tots los seus qui son ni qui seran, en presencia del ondrat senhor Arnaut29, arcidiague de Cairan, e de mi Peir de Gieres, com-/36/-munal notari de Caumont, e dels testimonis de sotz escriuts, de son bon grat a resignat e forjurat e gurpit e quitat e absout e desemparat per [aras e d’aci a] ‖ la fin del mon a Deu e a l’ondrat senhor e pair en Crist Peir, par la gracia de Deu avesque d’Agen, e a totz sos successors tota la deima qu’el mezis Arnaut Bernart avia /37/ ni aver devia e tenir devia en tota la parroquia de Sent Vincent d’Arbaleda, e totz sos dreitz e los devers que avia o aver devia en tota la deima de la dita pa-‖-rroquia e en totz autres locs en l’abescat d’Agenes. E a mandat e autreiat e fermament promes per ferma e per leial stipulacio e, tocatz corporalment los sentz /38/ evvangelis Deu, lodit Arnaut Bernart juret que tota avantdita quitansa e toz los contentz e’ls autreis en aquesta present carta conte-‖-ngutz tendra e gardara e observara fermament e perpetualment e qu’en de contra no vendra ni venir no i fara per si ni per autrui en negu loc ni en negun /39/ temps, de neguna razo ni en neguna maneira. E mandet e autreiet lodit Arnaut Bernart en la vertut del predit sagrament que et ne a fait audit [senhor] ‖ que ni fara ni dira per a enant neguna re per que la predita quitansa pogos menhs valer ni poges estre enfranta ni enfrenlida, en tot o en partida, e que re /40 /no demandara ni prendra ni demandar ni prendre no fara en la dita parroquia ni en negun autre loc en tot l’abescat d’Agenes per razo de dema, si no o fazia ab volunt- ‖-at del dit dit senhor avesque d’Agen. Testes hujus rei sunt dominus Vitalis de Cavo Monte, capellanus, et Petrus de Podio, Ramundus de Galop et Willelmus de Podio/41/ et ego Petrus de Giers, dictus notarius de Cavo Monte, qui hanc cartam scripsi de voluntate et consensu Arnaldi Bernardi de Podio. Actum [ IIIo die exitus Ju-] || -lii, anno Domini Mo CCo sexagesimo septimo, regnante Alfonso Tholosano comite, Petro30 Agennensi episcopo.

B2.

(198-1) – (S08) = (AS08).

Sanctus Martinus de Riperia, l.-d. non identifié.

Sainte-Marthe (47).

Saint-Georges-de-Rance, l.-d., cne de Tonneins (47).

Sanctus Martinus, non identifié.

\Sancti Martini de Riperia, Sancti Georgii de Ranc31, Sancti Martini32, Sancte Marffe. Item plus, continetur qualiter Mancipius de Colongis33 gratis gurpivit domino nostro Agennensi episcopo quartam partem decimarum ecclesiarum Sancti Martini de Riperia, Sancti Georgii de Ranc, Sancti Martini et Sancte Marffea).[f. 75v] \Sancti Martini de Riperia, Sancti Georgii de Ranc, Sancte Marse./ Item plus, continetur qualiter Mancipius de Colongis gratis resignavit domino nostro Agennensi episcopo quartam partem decimarum ecclesiarum Sancti Martini de Riperia et Sancti Georgii de Ranc, Sancti Martini et Sancte Marse et omne quod in predictis decimis possidebat, ac juravit.

a) Sic cod. pour Marsse.

(198-2) – 1 J 1475, acte n° 8, Agen, 28 février 1270 n. s.

⁋ Item : Noverint universi quod Mancipius de Colon-/42/-gis, constitutus in presencia reverendi patris domini Petri34, Dei gratia episcopi Agennensis, et mei Stephani Vigerii, communis notarius Agenni, et testium infrascriptorum, gr-||-atis et spontaneus cessit, resignavit et perpetuo abjuravit predicto domino episcopo, recipienti pro se et successoribus suis, quartam partem decimarum ecclesiarum Sancti /43/ Martini de Riperia et Sancti Georgii de Ranc, Sancti Martini et Sancte Marsse et omne jus sibi in premissis et pro premissis competentibus et omnes alia-||-s decimas diocesis Agennensis. Et, tactis sacrosanctis Dei evvangeliis propriis manibus, juravit idem Mancipius quod abjurationem et resignationem et omnia alia in /44/ hoc presenti instrumento contenta habebit, tenebit et perpetuo observabit nec impediet per se nec per alium quominus dominus episcopus et sui successores teneant || et percipiant dictas decimas pacifice et quiete, nec aliquam personam inquietabit nec molestabit qui nomine domini episcopi easdem teneat. Actum fuit hoc /45/ apud Agennum in domo espiscopali, ultima die mensis Februarii, anno Domini Mo CCo sexagesimo nono. Testes sunt venerabiles viri dominus Arnaldus Garsie, prior de || Manso, Agennensis diocesis, magister Arnaldus d’Auhs35, dominus Garsias Arnaldi d’Urrac, Brunetus de Pelagrua, dominus Bertrandus del Got, canonici de Manso36, et ego Ste-/46/-phanus Vigerii, communis notarius Agenni, qui super premissis hoc presens instrumentum scripsi et in publicam formam redegi et eidem signum meum apposui, || regnante domino Alfonso comite Tholosano et domino Petro episcopo Agennensi predicto.

B2.

(199-1) – (S09) = (AS09).

Sanctus Johannes de Cantiran, l.-d. disparu de la cne de Leyritz-Moncassin (47) ?

Calonges (Saint-Vincent) (47).

Sanctus Stephanus de Osseilhan, l.-d. non identifié.

\Sancti Vincentii de Colongis37, Sancti Stephani de Feilhana)38, Sancti Johannis de Cantiran39./ Item plus, nota qualiter Amaneus de Cantiran40, dominus de Colhonnes, gratis desamparavit omne jus et omnem evictionem quod sibi pertinebat in tota decima ecclesie Sancti Vincencii de Colongis et ecclesie Sancti Stephani de Feilhanb) et ecclesie Sancti Johannis de Cantiran.\‹Sancti› Vincencii ‹de› Coulongis, Sancti Stephani d’Osseilhan, Sancti Johannis de Cantiran./ Item plus, continetur qualiter Amaneus de Cantiran, dauzelts, dominus de Coulongis in sua parte, gratis gurpivit domino nostro Agennensi episcopo totum jus et omnem evictionem quod et quam possidebat in tota decime parrochie Sancti Vincencii de Colongis et Sancti Stephani d’Osseilhan et Sancti Johannis de Cantiran et omnes alias Agennensis diocesis, ac juravit, etc.

a) Sic cod. pour Seilhan. — b) Sic cod. pour Seilhan.

(199-2) – 1 J 1475, acte n° 9, Marmande, 4 juin 1266.

⁋ Item : Conoguda causia sia a toz homes qu’En Amaniu de Cantiran, dau-/47/-detz, senhor de Colonges de sa partida, de son bon grat, per si e per tots los los sens, per ara e per totz temps a assout e gurpit e quitat e abjurat [a N’] ‖ Peir41, per la gracia de Deu abesque d’Agen, e a totz sos successors per tota lor voluntat far, tot lo dreit e la razo e l’actio que avia e aver devia e requerre e deman-/48/-dar podia per alcuna manera en las demas de las parroquias de Sent Vincens de Colonges e de Sent Estefe d’Osseilhan e de Sent Johan de C[antiran e] ‖ totas autras deimas de l’avescat d’Agenes. E a jurat corporalment sobre sentz avvangelis lo ditz dauzetz de son bon grat que encontra la dita quitansa ni’ls au-/49/[…]lsa) en tot ni en partida no vendra ni venir ne fara, per si ni per autrui, per alcuna manera en alcu temps e, si per alcuna manera venia encontra ho-‖-m o femna per lhin o del sos en alcun temps, deu perdre lo ditz dauzetz tota aquela gracia qu’el dits senhor evesques l’a fait ab sas lettras sobre la di-/50/-ta [ ]b) dit N’Amaniu an jurat corporalment sobre Sents evvange[lis] [ ]c)‖-t que encontra la dita abjuration ni la ordination avant dita qu’el ditz dauzetz lor oncle a faita ni desus perpausada no vendra ni venir no faran en tot /51/ ni en partida[ ]d)Marmanda, IIII dies a l’intrant del mes de junh. D’a[zo] son testimon-‖- i‹s› N’Arramont Abbas, arcidiague de Vezalmes42, e maestre Arnaut, arcidiague de Cairan, N’Aramon de Granhols, clercs, En Goels d’Escasafort, cavoers, En /52/ [ ]e) En G. del Guer, En Johan de [ ]f) consensu || Alfonso Tholosano comite, Petro Agennensi episcopo, anno Domini sexagesimo sexto.

B2.

a)13 mm détruits, un ou deux mots. — b) 18,3 cm détruits. — c) 40 mm détruits. — d) 17,5 cm détruits. — e) 12 cm détruits. — f) 12 cm détruits.

(200-1) – (S10) = (AS10).

Lompian (Saint-Jean), l.-d., cne de Puch-d’Agenais (47).

Fourques-sur-Garonne (47).

\Sancti Johannis de Loppian43./ Item plus, nota qualiter Sibilla et Arnaldus de Mille Sanctis, ‹ejus› maritus, quitaverunt domino nostro Agennensi episcopo quartam partem decime quam habebant in parrochia Sancti Johannis de Lopian.\Sancti Johannis de Lopian, parrochia de Fourquas./ Item plus, continetur qualiter Sibillia et Magna, filie quondam Seguine de Bedouri44, et Arnaldus de Mille Sanctis, maritus dicte Sibille, gratis quitarunt domino nostro Agennensi episcopo quartam partem decime quam habebant in parrochia Sancti Johannis de Lopian et in decima parrochie de Fourquas, ac omnes in tota diocesi Agennensi, etc.

(200-2) – 1 J 1475, acte n° 10, Lavardac, 12 juillet 1266.

10 ⁋ Item : Noverint universi quod Sibilia et Magna, filie quondam Seguine /53/ [de Bedouri... et]a)45Arnaldus de Millesanctis, maritus dicte Sibilie, in presencia reverendi patris in Christo domini Petri, gracia Dei episcopi Agennensis, constituti, de sua mera e-||-t libera voluntate, pro se et Pelegrino, fratre dictarum sororum, et omnibus heredibus et successoribus suis, imperpetuum cesserunt, quitaverunt et resignaverunt et /54/[…]b) episcopo Agennensi, et omnibus suis successoribus quartam partem decime quam habebant [et tenebant…in]c) parrochia Sancti Johannis de Lompian e-||-t omnes alias decimas quas habebant et tenebant vel habere debebant in parrochia de Faurgas et et in t‹ot›a diocesi Agennensi, si quas habebant vel habere /55/ debebant […]d)dicte sorores, pro se et fratre suo predicto, et dictus Arnaldus de Millesanctis de sua spontanea voluntate juraverunt ad sancta Dei || evvangelia tacta corporaliter quod de cetero nunquam colligent vel colligi facient, per se nec per alium, dictas decimas nec parte dictarum decimarum nec decimas /56/ in diocesi Agennensi contra voluntatem predicti domini episcopi et successsorum ejus, nec impedient nec impedire facient quominus predictus dominus episcopus et successores ejus co-||-ligant et colligi faciant predictas decimas et omnes alias decimas pacifice et quiete ; recognoscentes et confitentes predicte sorores, in virtute ju-/57/-ramenti, pro se et fratre suo predicto, de voluntate dicti Arnaldi, quod predicta Seguina, mater earum quondam, pro anima sua ante obitum suum resignaverat et abjurav-||-erat predictas decimas quas tenebat domino episcopo Agennensi predecessori istius ; obligantes se et sua bona predicte sorores et Arnaldus supradictus quod istam resigna-/58/-tionem et abjurationem decimarum predictarum, pro se et suis, ratas habuerunt imperpetuum atque firmas et a dicto Pelegrino teneri irrevocabiliter […]e) et ser‖-||- vari. Actum fut hoc XI die ab exitu Augusti publice in aula Lavardaci46 domini episcopi supradicti. Testes sunt Vitalis de Biartz, archipresbiter de Tonenx, Jordanus, capella-/59/-nus de Neirac, Donatus de Torned, presbiter, Willelmus Arnaldi de Rupe, miles, S. de Biartz, clericus, Petrus de Biartz, laicus et ego Johannes de Villa, public-||-us notarius de Lavardaco, qui hanc cartam scripsi utriusque consensu et in publicam formam redegi et signum meum apposui. Anno Domini Mo CCo sexagesi-/60/-mo sexto, Alfonso comite Tholosano, Petro Agennensi episcopo.

B2.

a) 5 cm détruits. — b) 6 cm détruits, deux ou trois mots. — c) 4 cm détruits. — d) 28 mm détruits, un ou deux mots. — e) 20 mm détruits, un ou deux mots.

(201-1) – (S11) = (AS11).

Article omis C

Calonges (Saint-Vincent), (47).

Sanctus Johannes de Cantiran, l.-d. disparu de la cne de Leyritz-Moncassin (47) ?

Saint-Martin-de-Guirguit, l.-d, cne de Leyritz-Moncassin (47).

Sancta Eulalia, l.-d. non identifié.

\Sancti Vincencii de Colonges, Sancti Johannis de Cantiran, Sancti Martini de Guirguit, Sancte Eulalie./ Item plus, nota qualiter Amanieu de Preissac, dauzets de Montcassin47, gratis dedit atque desamparavit domino nostro Agennensi episcopo omne illud jus et omnem evictionem quam habebat in decima parrochiis ecclesie Sancti Vincentii de Colonges, Sancti Johannis de Cantiran ac Sancti Martini de Guirguitc)48 et Sancte Eulalie ac de omnibus juribus et preheminentiis, ratione dictarum decimarum.\Sancti Vincencii de Colongiis, Sancti Johannis de Cantiran, Sancti Martini de Guirguit, Sancte Eulalie./ Item plus, nota qualiter Amaneus de Preissac, dauzets de Montcassin, gurpivit domino nostro Agennensi episcopo totam decimam et omne jus quod et quam habebat in parrochiis ecclesiarum Sancti Vincencii de Colongis et Sancti Johannis de Cantiran et Sancti Martini de Guirguit et Sancte Eulalie, ac omnes alias Agennensis diocesis, ac juravit, etc.

a) Guirguil B, D. — b) Guirguil B, D.

(201-2) – 1 J 1475, acte n° 11, [Caumont], 29 juillet 1261.

⁋ Item: Conoguda causa sia que N’Amaniu de Preissac, dauzets de Montcassin, per ‖ si e per totz los seus qui son ni qui seran, en presencia del ondrat senhor Ramont Abas, arcidiague de Vesalmes, e d’En Arnaut, arcidiagues de Cairan, e de /61/ de mi Peir de Gieres, comunal notari de Caumont, e dels testimonis dejos escriutz, de son bon grat e de sa bona e pura voluntat a resignat e forjurat e assout e qui-‖-tat e gurpit e dessamparat per totz temps d’aci a la fin del mon a Deu e al ondrat pair en Crist e senhor Peir49, per la gracia de Deu avesque d’Agen, e a totz sos /62/ successors tota la dema qu’el dit Amaniu de Preissac avia ni aver devia en tota la parroquia de Sent Vincent de Colonges e de Sent Johan de Cantiran e de S-‖-ent Martin de Guirguit e de Senta Eulalia e toz los dreitz e’ls devers qu’el dit Amaniu de Preissac avia ni aver devia en tota ladita deima de las ditas parro-/63/-quias e en totz autres locs en l’abescat d’Agenes. E mandet e autreiet e fermament promes per [ ]a) lodit Amaniu de Preissac e ju-‖-ret de son bon grat, tocatz corporalment los sentz evvangelis Deu, que tota aquesta present quitansa e’ls ditz [tal]s covents en aquesta present carta contenguda /64/ e contengutz tendra, gardara e observara fermament e perpetualment [… contra no vendra]b) ni venir no i fara, per si ni per autrui, e [… ne]c)-‖-gun temps ni en neguna maneira ni arre no i prendra ni demandara ni demandar no i fara per razo de la dita deima de las ditas parro-/65/-[quias al] senhor avesque d’Agen. Testes hujus rei sunt domini Vitalis, capellanus Cavi Montis, et Petrus de Lupiac, clericus, et ego Petrus de Giers, notarius de || Cavo Monte, qui hanc cartam scripsi de voluntate et consensu dicti Amanevi de Preissac. Actum III die exitus Julii anno Domini Mo CCo sexagesimo primo, regnante /66/ Alfonso Tholosano comite, Petro Agennensi episcopo.

B2.

a) 6 cm détruits. — b) 6 cm détruits. — c) 45 mm détruits.

(202-1) – (S12) = (AS12).

Article omis C.

Sancta Eulalia, l.-d. non identifié.

Jautan (Saint-Martin), l.-d., cne de Houeillès (47).

[f. 50v] \Sancte Eulalie, Sancti Martini de Gelcana)50./ Item, in eadem bulla plus continetur qualiter Sancius de Labarca, miles, quitavit domino nostro Agennensi episcopo decimas ecclesiarum Sancte Eulalie, Sancti Martini de Gelcanb) Agennensis diocesis.[f. 76r] \Sancte Eulalie, Sancti Martini de Gelcan./ Item plus, in eadem bulla continetur qualiter Sancius de Labarca, miles, dimisit domino nostro Agennensi episcopo decimas ecclesiarum et parrochiarum Sancte Eulalie et Sancti Martini de Gelcan Agennensis diocessis, ac juravit, etc.

a) Geltan B, D. — b) Geltan B, D.

(202-2) – 1 J 1475, acte n° 12, [Casteljaloux], 12 juin 1265.

⁋ Item : Noverint universi presentes litteras inspecturi quod Sancius de La[barca], miles, abjuravit et etiam dimi-||-sit, pro se et suis successoribus, imperpetuum decimas ecclesiarum et parrochiarum Sancte Eulalie et Sancti Martini de Gelcan, Agennensis diocesis, reverendo patri domino Petro51, episcopo /67/ Agennensi, et suis successoribus et etiam omnia jura que habebat vel habere poterit ratione decimarum in ecclesiis et parrrochiis predictis ; promittens bona fide || {de} eidem domino episcopo Agennensi, pro se et suis successoribus, in vera et non ficta promissione, quod de cetero nichil exiget vel exigi faciet nec etiam impediet vel impe-/68/-pediri faciet quominus dominus episcopus Agennensis et ejus successores fructus predictarum decimarum quas dictus Sancius detinebat habeant et percipiant et colligant vel col-||-ligi faciant pacifice et quiete et suos faciant. Actum fuit hoc pridie idus Junii. Testes autem hujus abjurationis et dimissionis sunt Ademarus, prior Sancti Raphae-/69/-lis de Castro Gelosio, et frater Vitalis de Montanag, gardianus fratrum minorum de Castro Gelosio, et Petrus Lana, monachus, et Vitalis de Sancto Martino, presbiter, et O-||-do de Novelliano, miles, et Raimundus Wilhelmi de Novelliano, clericus et Arnaldus Nozed et Johannes de Tarisp et Bartholomeus d’Arbelhag et ego Galhardus /70/ de Labrosta, communis notarius Castri Gelosii, qui hanc cartam ad instanciam predicti Sancii scripsi, anno Domini Mo CCo sexagesimo quinto, regnante Henrico || rege Anglie et Guillelmo de Pinibus52 electo in episcopum Vasatensem.

B2.

(203-1) – (S13) = (AS13).

Article omis C

Pompogne (47).

\Sancte Pompina./ Item plus, continetur qualiter Guilhermus Ramonet de Tarifa), burgensis Caumontis, et suos filiosb)53 quitarunt domino nostro Agennensi episcopo omne jus quod habebat in decima ecclesie de Sancte Pompina diocesis Agennensis.\Sancta Pompinha./ Item plus, continetur qualiter Guilhermus Ramont de Taris et Guilhermus Ramonet et Carboneu, filius Guilhermi Ramonet, gratis dederunt ac resignarunt domino nostro Agennensi episcopo omne jus et omnem evictionem quod et quam ipsi habebant in tota decima Sancte Pompinhe Agennensis diocesis, ac omnes alias, etc. Jurarunt, etc.c).

a) Sic cod. pour Taris. Taris D. — b) Sic cod. pour sui filii.

(203-2) – 1 J 1475, acte n° 13, [Caumont], mars 1266-1267.

⁋ Item : Conoguda causa sia qu’En Guilhem Ramont de Taris, borgues de Caumont, e Guilhem /71/ Ramont e Carboneu, filhs del dit Guilhem Ramont de Taris, no forsatz ni costreitz ni decenbutz ni enganatz ni ad aisso per alcuna deception a[…]atza) mas de lor ‖ propri movement e de lor bona e agradeira voluntat, per lor e per totz los lors qui son ni qui seran, per totz lors successors, en presencia d’En Vidal Pins de /72/ […]b) de Caumont e d’En Galhart de Las Venas, cavoir e de mi Peir de Giers, communal notari de Caumont, e dels testimonis dejus escriutz an resignat e a-‖-bjurat e assout e quitat e gurpit e desamparat per totz temps d’aci a la fin del mon a Deu e al ondrat senhor e pair en Crist Peir54, per la gracia de Deu abesque /73/[d’Agen], e a toz sos successors totz los dreitz e’ls devers e totas las razos e las senhorias e las actios qu’el dit Guilhem Ramont de Taris e’ls preditz sos filhs ‖ Wilhem Ramont e Carboneu avian ni aver devian e tot quant demandar o requer podian en tota la dema de Senta Pomponha de l’abescat d’Agenes […]c)/74/ an mandat e autreiet e promes fermament per ferma e per leial stipulacion lo predit Guilhem Ramont de Taris e’ls preditz sos filhs Wilhem Ramont e Ca-‖-rboneu e jurat de lor bon grat, tocatz corporlament los senhs evvangelis Deu de lors mas nudas, que tota aquesta avant dita quitansa [… ]d) gardaran […]e) /75/ e faran encontra no vendran ni venir no faran, per lor ni per autrui, per negun dreit ni per neguna razo e negun [… ]f) en negun temps ni arre [en negun] ‖ temps no i demandara no i faran demander ni prendre, si donc no o fazian per voluntat del dit senhor evesque d’Agen e de sos [successors.] Actum [ ]g) /76/ VIIII (ou XIIII) die introitus mensis Martiih). Hujus rei testes sunt Arnaldus Fisson, En Peir de Bretes, En Wilhem Arnaut Ferr[…]i) et ego Petrus de Gieres, predictus n-||-otarius, qui ad instanciam predicti Guillelmi Ramundi de Taris et filiorum suorum Willelmi Ramundi de Taris et Carbonelli hanc cartam scripsi et [eidem signum meum apposui]. /77/ Anno ab incarnatione Domini Mo CCo sexagesimo sexto, regnante Alfonso, Tholosano comite, Petro Agennensis episcopo.

B2.

a) 8 mm détruits au centre du mot, animatz ? — b) 15 mm détruits, deux mots ? — c) 15 mm détruits, deux mots ? — d) 20 mm détruits, un ou deux mots. — e) 10 mm détruits, un mot ?. — f) 32 mm détruits, un ou deux mots. — g) 25 mm détruits, un ou deux mots. — h) Ou Madii. — i) 15 mm détruits, fin du nom et un autre mot ?

(204) 1 J 1475, protocole final, Avignon, 2 juin 1308.

Ceterum volumus et eadem auctoritate || decrevimus quod tenores huhusmodi sic inserte plenam fidem et probationem faciant tam in judicio quam extra etiamsi [instrumenta predicta] /78/ originalia nullatenus apparerent nec sit ea necesse aliquatenus exhiberi. Nulli ergo omnino hominum liceat hanc paginam nostre approbationis, confir-||[-mationis supplectionis] et constitutionis infringere vel ei ausu temerario contra ire. Si quis autem hoc attentare presumpserit [indignationem omnipo- /79/-tentis Dei et beatorum Petri et Pauli apostolorum ejus se [noverit incursurum. Datum]. Avenione IIII, nonas Junii. Pontificatus IIIIo anno.

|P. de Miossens.

|R[ ]ma) de mandato domini vicarii et […]b) P. de S[…]c).

B2|EA10|EA11.

a) 35 mm illisibles. — b) 10 mm illisibles. — c) 10 mm illisibles


Notes

  1. Nom absent du n° 230 du catalogue de 1790 mais présent dans S et AS.
  2. Nom absent du n° 230 du catalogue de 1790 mais présent dans S et AS.
  3. Cette indication ne permet pas de savoir si cet original correspond à S ou à AS.
  4. Arnaud de Canteloup, cardinal 1305, † 1313, avait été chanoine d’Agen et archidiacre de Brulhois avant d’être élu archevêque de Bordeaux (où il n’a pas siégé), Ryckebusch 2001, 133 (n° 103) ; Lainé 2012, 145-147 (n° 680).
  5. Diocèse de Condom, 130 (1326), 140 (1379), 146 (1381-1382). Cure en 1604 (Lacapère, 112).
  6. Guillaume II (1247-1262).
  7. Mas-d’Agenais (47), chapitre collégial Saint-Vincent, un des plus importants du diocèse d’Agen car il regroupait douze chanoines et quatre dignitaires au XVIIIe siècle mais cette organisation remontait à des “temps immémoriaux” : le prieur exerçait la seigneurie temporelle du bourg et de sa juridiction, le sacriste et deux archidiacres : celui du Brulhois et celui du Queyran. Une lettre de Clément V laisse penser qu’avant 1317, l’archidiacre de Bezeaume siégeait également dans ce chapitre (Notes Durengues, Le Mas, p. 3-8), Ryckebusch 2001, 5-6.
  8. Cette paroisse n’est pas signalée dans les pouillés médiévaux édités, Diocèse de Condom, (archiprêtré de Queyran) mais seulement en 1604, comme cure (Lacapère, 112).
  9. Sancta Marsa assimilée à Sainte-Marthe dans les Notes Durengues (Sainte-Marthe), localité à 3,5 km au sud de Fourques, dans le même archiprêtré, Sancta Marta, Diocèse de Condom, 130 (1326), 140 (1379). Cette localisaiton paraît plus vraisemblable que Sainte-Marthe, cne de Vianne (sur cette dernière, cf. Beschi 1993, 86).
  10. Famille solidement implantée dans la paroisse éponyme, entre Bouglon et Caumont, el cède essentiellement les dîmes de Sainte-Marthe. En 1259, on repère Isarn, chev., son frère et un neveu, Hommages 1259, 30 (n° 30). Guillaume-Raymond, chev., possessionné près de Tonneins, Grateloup et Gontaud, paraît à la même occasion, ibidem, 43 (n° 13).
  11. Guillaume II (1247-1262).
  12. Guillaume II (1247-1262).
  13. Labastide-Castel-Amouroux (47).
  14. On ne peut identifier ce lieu à Rouzat (Rozat pour l’abbé Dubois) où une paroisse est sous l’invocation de Saint-Jean, cf. (97), qu’en y supposant une seconde micro-paroisse. Une annexe de Saint-Pierre de Beaumont en 1604 s’appelle “Routgès”, mais son patronage n’est pas précisé (Lacapère, 111), cne de Montréal (32), site ecclésial à proximité (“Ronges” sur la carte de Cassini) à 3 km à l’ouest-sud-ouest de Larressingle, tous lieux éloignés de Casteljaloux de plus de 40 km. Rouzat est “seulement” à 30 km de Casteljaloux.
  15. Guillaume II (1247-1262).
  16. Les liens familiaux des Piis et des Caumont sont multiples, cf. Simon 2021, 353-358.
  17. Diocèse de Condom, 130 (1326), 140 (1379), 145 (1381-1382). Cure en 1604 (Lacapère, 112).
  18. Il n’y a pas deux testateurs mais un seul, Arnaud Bernard, cf. article suivant.
  19. Paroisse du diocèse de Bazas (Biron 1925, 143-144), liée au prieuré de même nom, cf. (196-2).
  20. Pierre Jerland (1264-1271).
  21. Localité non identifiée du Queyran. Elle ne figure sur aucun pouillé édité, il pourrait s’agir d’une paroisse disparue du diocèse de Bazas.
  22. Localité du Queyran à 5 km à l’ouest-sud-ouest de Pompogne.
  23. Couthures, paroisse du Queyran à 28 km au nord de Pompogne.
  24. Les Notes Durengues (Casteljaloux) écartent toute confusion entre ce monastère et un établissement de Templiers (cf. Besse 1910, 39). Il ne s’agitrait pas non plus de l’église projetée, peut-être en 1131, lors du paréage entre conclu entre le seigneur d’Albret et l’abbaye de la Sauve (Sauve Maj., 388, n° 708, Marquette 2013, 305-310). Saint-Raphaël est en fait d’une église donnée à l’abbaye de Tourtoirac par l’évêque de Bazas au début du XIIe siècle, d’où un prieuré resté dans la dépendance de l’abbaye périgourdine jusqu’au moins en 1556 (Marquette 2013, 312-321).
  25. Un archidiacre nommé Arnaldus de La Massa est attesté en 1242, la liste des archidiacres de Queyran est très lacunaire, cf. Ryckebusch 2001, 64, n° 96, 134 (n° 96).
  26. Veyries, localité du Qeyran à 4 km au nord-est de Casteljaloux, et 11 de Pompogne.
  27. Damazan (47), cette bourgarde se trouve dans le diocèse d’Agen alors que Casteljaloux relève du diocèse de Bazas.
  28. Sans doute le l.-d. Larbalède, près de la Garonne à 3,5 km au nord-est du bourg de Fourques, ce n’est déjà plus un site ecclésial sur la carte de Cassini. Aucune indication dans les pouillés médiévaux édités ni dans les Notes Durengues. Il pourrait toutefois s’agir de Saint-Vincent-de- Cursan ou Coussan, annexe de Fourques (Lacapère, 112)., voir (378).
  29. Un archidiacre nommé Arnaldus de La Massa est attesté en 1242, la liste des archidiacres de Queyran est très lacunaire, cf. Ryckebusch 2001, 64, n° 96, 134 (n° 96).
  30. Pierre Jerland (1264-1271).
  31. Diocèse d’Agen, 86 (1326), 98, 109 (1384-1385), 122 (1520), paroisse devenue ensuite une annexe d’Unet, Notes Durengues (Tonneins-Unet). Le hameau est à 2,5 km à l’est-sud-est de Tonneins, cette paroisse se trouvait dans l’archiprêtré de Montaut du diocèse d’Agen, et non dans celui de Queyran, passé ensuite au diocèse de Condom.
  32. S’il ne s’agit pas d’un doublon de Saint-Martin-de-Rivière et si cette paroisse est dans l’archiprêtré de Queyran, elle pourrait correspondre au site ecclésial (carte de Cassini) de Saint-Martin, à 2,5 km au sud de Caumont et 2.5 à l’est de Sainte-Marthe. Mais on pourrait aussi avancer Saint-Martin de Courbian (cne d’Anzex), dans l’archiprêtré de Queyran, Diocèse de Condom, 30 (1326), 140 (1379), 145 (1381-1382). L’abbé Dubois suggérait Révenac, l.-d. près du Mas-d’Agenais, car l’église Saint-Martin est proche du lieu de Révenac, aujourd’hui cne de Caumont mais annexe du Mas sous le nom de Saint-Martin de Lesques selon Notes Durengues (Le Mas d’Agenais).
  33. En 1286, il détient le castrum de Calonges, Hommages 1286, 365 (n° 2). Il doit aussi les acaptes du repaire d’Arram (probablement Rams) dans la bailie de Marmande, Le Livre d’Agenais, 15 (n° 53/16). Macip a pour épouse Petrona de Lagruère quand ils cèdent la dîme de Saint-Maurice avec leurs enfants (962).
  34. Pierre Jerland (1264-1271).
  35. Peut-être un parent d’Arnaud d’Aux, futur cardinal et camérier de son parent Bertrand de Got, pape Clément V.
  36. Peut-être le futur évêque d’Agen (1292-1306).
  37. Calonges, dans l’archiprêtré de Queyran, Diocèse de Condom, 140 (1379). Cure en 1604, (Lacapère, 112).
  38. Cet article et (959) suggèrent que ce l.-d. était proche de Moncassin ou de Calonges, ce qui serait peu compatible avec une assimilation à Orcelhanum (= Hourteillan).
  39. Église disparue, proche de Moncassin (47), Notes Durengues (Moncassin). Peut-être le l.-d. Laglère, à 1,2 km au sud-est de Moncassin.
  40. Amanieu de Cantiran, chev., seigneur en partie de Calonges, Jean et ses autres neveux possèdent le quart du castrum de Calonges, Hommages 1286, 366 (n° 66). Les Cantiran semblent très liés aux Calonges, comme parsonniers pour le repaire d’Arram (probablement Rams), Le Livre d’Agenais, 15 (n°53/16). Jean de Cantiran, chev., sa femme et leur fils cèdent de nombreuses dîmes dans le même secteur (747).
  41. Pierre Jerland (1264-1271).
  42. Raymundus, att. 1266, chanoine du Mas-d’Agenais, Ryckebusch 2001, 64, 190 (n° 62).
  43. Cette paroisse est absente des pouillés édités mais figure en 1604 parmi les annexes de Puch-de-Gontault (= Puch-d’Agenais) (Lacapère, 111), cf. aussi Notes Durengues (Lompian). Site ecclésial à l’extrémité est de la cne de Puch-d’Agenais.
  44. Nom peut-être déformé à rapprocher du groupe familial de “Beduon” qui cède les dîmes de Saint-Jean de Lompian et Saint-Jean de Infontan près du castrum de Mongaillard (500-1, 2).
  45. Pierre Jerland (1264-1271). La référence à Seguina, dont le patronyme reste hélas illisible, laisserait à penser que cet original corespond à AS plutôt qu’à la bulle S.
  46. Seule mention connue d’un manoir épiscopal à Lavardac.
  47. Saint-Martin-de-Guirguit, à 2 km au nord du bourg de Moncassin, cf. Notes Durengues (Moncassin), annexe de N.-D. des-Prés en 1604 (Lacapère, 112).
  48. Il doit les acaptes pour le fief d’Alibert qu’il vient d’acheter avec Falquet et Brunet selon Le Livre d’Agenais, 12 (n° 28). En 1286, il détient ce fief, situé dans la paroisse de Saint-Saturnin de Lauzignan (= Luzignan, l.-d., cne de Labastide-Castel-Amouroux), Hommages 1286, 367 (n° 71).
  49. Pierre Jerland (1264-1271).
  50. Capellanus de Jautana (archiprêtré de Queyran), Diocèse de Condom, 146 (1381-1382). Saint-Martin-de-Jaultan, annexe de Sauméjan en 1604 (Lacapère, 112). Hameau à 4,5 km au nord-est de Houeillès et 7 km à l’est-sud-est de Sauméjan.
  51. Pierre Jerland (1264-1271).
  52. Guillaume III de Piis (1266-1277), Gall. Christ., I, col. 1200; Eubel 1913-1978, t. I, 516. Il était probablement prieur du Mas-d’Agenais auparavant d’après Biron, 1924, 90.
  53. Le même ou un parent homonyme cède sa part de la même dîme (751) et est témoin de l’octroi des coutumes de Caumont en 1289, avec Carbonel de Taris (Ourliac & Gilles éds.,1976, 462). En 1286, Arnaud de Taris, bourgeois de Caumont, rend hommage pour des biens dans la paroisse de Sainte-Marthe, Hommages 1286, 380 (n°123).
  54. Pierre Jerland (1264-1271).
Rechercher
Pessac
Chapitre de livre
EAN html : 9782356135063
ISBN html : 978-2-35613-506-3
ISBN pdf : 978-2-35613-508-7
ISSN : en cours
17 p.
Code CLIL : 3377; 3438
licence CC by SA

Comment citer

Lainé, Françoise, Simon, Pierre, avec la collaboration d’Ézéchiel Jean-Courret, “Édition du bullaire”, in : Lainé, Françoise, Simon, Pierre, avec la collaboration d’Ézéchiel Jean-Courret, Bullaire de l’évêché d’Agen, compilé par Jean Valier vers 1520. Les cessions de dîmes à l’évêque d’Agen, c. 1240-1290, Pessac, Ausonius éditions, collection Textes @quitains 1, 2023, 237-254, [en ligne] https://una-editions.fr/edition-du-bullaire-16-bulles-s-et-as [consulté le 06/11/2023].
Illustration de couverture • Dos du bullaire de Valier ; signature de Jean Valier 1520 ©Archives départementales du Lot-et-Garonne.
Retour en haut
Aller au contenu principal